Fundació FICAT

Amb lemes com “Això va de Drets Humans” o “De què tenim por?”, cares mediàtiques i de veïnes desmenteixen estereotips sobre els efectes o conseqüències de l’arribada de persones migrades a l’estat espanyol. Concretament, s’ha comptat amb les col·laboracions del món actoral, com Laia Manzanares, Joana Vilapuig i Iñaki Mir; del món del periodisme, com Jordi Évole i Elidenda Colell; i del moviment veïnal – com Júlia Portal i Rocío Laguna- i social, com Francesc Mateu, director del Fòrum de Síndics Locals.

La campanya aporta també dades i reivindica la necessitat d’augmentar la inversió pública de les administracions per tal de garantir els drets socials i millorar la qualitat de vida de les persones, vinguin, d’on vinguin.

XIFRES QUE DESMUNTEN RUMORS

La campanya apunta a rumors despectius sobre la població migrada i els rebat amb xifres d’organismes experts i fonts acreditades que desmenteixen qüestions en relació al treball, la salut o la convivència. Alhora, articula un relat en positiu del fenomen migratori i argumenta l’assignació dels ajuts en clau d’equitat i justícia social. Per exemple:

SOBRE EL TREBALL

La proporció entre població migrada total i la que treballa i està afiliada a la Seguretat Social és molt similar: representa un 10,8% del total de persones afiliades a la Seguretat Social i un 12% de la població total. Per tant, contribueixen al sistema i ho fan, a més, en sectors on la població autòctona ha deixat de fer-ho –hostaleria i restauració, construcció i, especialment, en l’àmbit de les cures– i en condicions de gran precarietat, amb salaris baixos i jornades interminables. De fet, les persones migrades aporten quasi el 10% a la Seguretat Social i reben menys de l’1% de les pensions, segons el sindicat de la UGT. (Xifres de 29 de gener 2021 de la Seguretat Social, https://bit.ly/44N4EGl i https://bit.ly/3DeJGVa).

SOBRE LA SALUT

Les persones d’origen migrant: Representen el 12% del total de població i només el 5% de la despesa sanitària. Van menys al metge que la població autòctona –21% ha anat almenys un cop als serveis d’atenció de salut primària davant el 58% de les persones amb nacionalitat espanyola–. Gasten menys en medicaments: 73 €/any en comparació als 374€/any de cost farmacèutic de la població autòctona. (Xifres de l’informe Inmigración y Estado de bienestar en España, de la Fundació ‘la Caixa’ i la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria)

SOBRE LA DESPESA SOCIAL

Només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials s’adrecen a la població migrada, davant el 93,2% que són atencions a persones de nacionalitat espanyola. L’estat espanyol destina només 1.907€ per càpita en despesa sanitària, davant els 2.298€ de mitjana dels països de la UE. La manca d’inversió crònica en el sistema de protecció social com el gran dèficit que cal abordar per assegurar una vida digna a tothom. Aquestes xifres contrasten amb el pressupost de defensa del 2022, que representa el 23,4% del total en comparació amb el 6,5% de les partides de sanitat el 6,1% d’educació i el 17% de protecció social. (Xifres de l’informe Inmigración y Estado de bienestar en España, de la Fundació ‘la Caixa’; de les dades oficials del Ministeri de Sanitat i de l’Informe 50 del Centre Delàs)

L’EMPADRONAMENT, UN FRONT COMÚ

Les entitats socials que promouen la campanya “#QueNoTenganyin” en el marc del 23-J van fer un front comú pel dret al padró en les passades eleccions municipals. Junt amb altres plataformes com el Fòrum de Síndics Locals o la Coordinadora Obrim Fronteres, van denunciar que molts ajuntaments no compleixen la llei a l’hora de facilitar l’empadronament a totes les persones que viuen als municipis catalans. El padró actua com a porta d’accés a altres drets bàsics com la salut, l’educació i l’atenció social. Amb l’actual campanya centrada en la població migrada per fer front als discursos d’odi, les entitats recorden que a Espanya viuen més de 500.000 persones migrades en situació administrativa irregular, en llimbs burocràtics degut a la Llei d’Estrangeria que els exclouen de tota despesa social mentre contribueixen a la societat i la riquesa del país.