Fundació FICAT, constituïda formalment al 2OOO, però amb una trajectòria prèvia com a associació des de 1996, es va configurar inicialment com un espai d'acompanyament i assessorament jurídic així com un espai de formació per a nous juristes i aquelles persones interessades en la defensa d'una societat democràtica i igualitària. Actualment aquesta labor es complementa amb la cerca, al costat d'altres professionals d’entitats socials, universitats i administracions públiques, d'estratègies d'actuació social, jurídica i institucional que afavoreixin la defensa dels drets de les persones i dels col·lectius que es troben en risc o en situació d'exclusió social.
Cinema MER és un cicle de cinema organitzat per la Fundació FICAT que persegueix la sensibilització en temàtiques com les migracions, l’exili i el refugi a través de l’art audiovisual. Aquest cicle es du a terme amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any volem projectar dues pel·lícules que es complementen:
Dilluns 30 de novembre a les 19:00 al Cine Zumzeig: The Shadow Game, sobre el viatge extrem de joves refugiats intentant travessar les fronteres europees. Col·loqui amb: activistes de No Name Kitchen (per confirmar).
Dijous 12 de novembre a les 19:00 als Cines Girona: The Travellers, sobre el procés migratori de joves de països de l'Àfrica per creuar la frontera entre el Marroc i Espanya a la ciutat autònoma de Ceuta. Col·loqui amb: advocades de IACTA i un jove migrant
Tots dos documentals aborden l'emergència migratòria europea des de la perspectiva crua i íntima dels propis joves que la pateixen. A Cinema MER plantegem un format de videofòrum en el que després de la projecció de la pel·lícula conversem amb persones migrants, refugiades, activistes, advocades, que coneixen la situació que hem vist a la gran pantalla i la poden abordar des d'una perspectiva antiracista.
Ficat a Instagram:
Obres guanyadores de les darreres edicions del Concurs de Cartells Antiracistes
Ivonne Navarro, I Edició
Pilar Emitxin, V Edició
Paula R. Zapata, II Edició
Campanya "#QueNoTenganyin"
Confederacions i federacions d'entitats socials de Catalunya com @confavc, @ecasacciosocial,@fundacioficat i @lafede_cat llancem una campanya per desmuntar rumors xenòfobs i discursos d'odi que alimenten la campanya electoral del #23J. #Això va de Drets Humans #De què tenim por?
Amb lemes com “Això va de Drets Humans” o “De què tenim por?”, cares mediàtiques i de veïnes desmenteixen estereotips sobre els efectes o conseqüències de l’arribada de persones migrades a l’estat espanyol. Concretament, s’ha comptat amb les col·laboracions del món actoral, com Laia Manzanares, Joana Vilapuig i Iñaki Mir; del món del periodisme, com Jordi Évole i Elidenda Colell; i del moviment veïnal – com Júlia Portal i Rocío Laguna- i social, com Francesc Mateu, director del Fòrum de Síndics Locals.
La campanya aporta també dades i reivindica la necessitat d’augmentar la inversió pública de les administracions per tal de garantir els drets socials i millorar la qualitat de vida de les persones, vinguin, d’on vinguin.
XIFRES QUE DESMUNTEN RUMORS
La campanya apunta a rumors despectius sobre la població migrada i els rebat amb xifres d’organismes experts i fonts acreditades que desmenteixen qüestions en relació al treball, la salut o la convivència. Alhora, articula un relat en positiu del fenomen migratori i argumenta l’assignació dels ajuts en clau d’equitat i justícia social. Per exemple:
SOBRE EL TREBALL
La proporció entre població migrada total i la que treballa i està afiliada a la Seguretat Social és molt similar: representa un 10,8% del total de persones afiliades a la Seguretat Social i un 12% de la població total. Per tant, contribueixen al sistema i ho fan, a més, en sectors on la població autòctona ha deixat de fer-ho –hostaleria i restauració, construcció i, especialment, en l’àmbit de les cures– i en condicions de gran precarietat, amb salaris baixos i jornades interminables. De fet, les persones migrades aporten quasi el 10% a la Seguretat Social i reben menys de l’1% de les pensions, segons el sindicat de la UGT. (Xifres de 29 de gener 2021 de la Seguretat Social,https://bit.ly/44N4EGlihttps://bit.ly/3DeJGVa).
SOBRE LA SALUT
Les persones d’origen migrant: Representen el 12% del total de població i només el 5% de la despesa sanitària. Van menys al metge que la població autòctona –21% ha anat almenys un cop als serveis d’atenció de salut primària davant el 58% de les persones amb nacionalitat espanyola–. Gasten menys en medicaments: 73 €/any en comparació als 374€/any de cost farmacèutic de la població autòctona. (Xifres de l’informe Inmigración y Estado de bienestar en España, de la Fundació ‘la Caixa’ i la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria)
SOBRE LA DESPESA SOCIAL
Només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials s’adrecen a la població migrada, davant el 93,2% que són atencions a persones de nacionalitat espanyola. L’estat espanyol destina només 1.907€ per càpita en despesa sanitària, davant els 2.298€ de mitjana dels països de la UE. La manca d’inversió crònica en el sistema de protecció social com el gran dèficit que cal abordar per assegurar una vida digna a tothom. Aquestes xifres contrasten amb el pressupost de defensa del 2022, que representa el 23,4% del total en comparació amb el 6,5% de les partides de sanitat el 6,1% d’educació i el 17% de protecció social. (Xifres de l’informe Inmigración y Estado de bienestar en España, de la Fundació ‘la Caixa’; de les dades oficials del Ministeri de Sanitat i de l’Informe 50 del Centre Delàs)
L’EMPADRONAMENT, UN FRONT COMÚ
Les entitats socials que promouen la campanya “#QueNoTenganyin” en el marc del 23-J van fer un front comú pel dret al padró en les passades eleccions municipals. Junt amb altres plataformes com el Fòrum de Síndics Locals o la Coordinadora Obrim Fronteres, van denunciar que molts ajuntaments no compleixen la llei a l’hora de facilitar l’empadronament a totes les persones que viuen als municipis catalans. El padró actua com a porta d’accés a altres drets bàsics com la salut, l’educació i l’atenció social. Amb l’actual campanya centrada en la població migrada per fer front als discursos d’odi, les entitats recorden que a Espanya viuen més de 500.000 persones migrades en situació administrativa irregular, en llimbs burocràtics degut a la Llei d’Estrangeria que els exclouen de tota despesa social mentre contribueixen a la societat i la riquesa del país.
