Sensibilització i incidència
Ficat persegueix l’enfortiment dels drets socials i democràtics de la nostra societat i apoderar a les persones afectades per polítiques discriminatòries i lesives participant en accions de defensa dels drets humans vulnerats amb la implicació activa de persones migrades i refugiades.
L’eix central de l’àmbit d’incidència i sensibilització és el Projecte Sinopsis, que consisteix en un desplegament d’activitats i campanyes que busquen promocionar el respecte pels drets humans, fonamentals i emergents de les persones migrants i refugiades a Barcelona.
A través del Sinopsis organitzem el Cicle de Cinema MER - Migració, Exili i Refugi, xerrades a la Universitat Autònoma de Barcelona per part de persones migrants i refugiades que participen de la nostra entitat o el Concurs de Cartells Antiracistes, un certamen que busca arribar a un públic diferent de l’habitual de FICAT, alhora que contribuir en el món de l’art antiracista. També a través del Sinopsis la nostra responsable de l’àmbit d’incidència assumeix la coordinació de la Xarxa d’Entitats Socials d’Assessorament en Estrangeria (XESAJE), un espai conformat per entitats del tercer sector que proporcionen assessorament jurídic professional a persones migrants i refugiades a la ciutat de Barcelona.
Creiem fermament que la sensibilització de la ciutadania és una eina clau per construir una societat més justa, inclusiva i equitativa, capaç de reconèixer i valorar la diversitat com un enriquiment i no com una amenaça, per promoure la convivència i fomentar una cultura de respecte de la diversitat que conformi el conjunt social de la ciutat.
Campanya
"#QueNoTenganyin"
Confederacions i federacions d'entitats socials de Catalunya com @confavc, @ecasacciosocial,@fundacioficat i @lafede_cat llancem una campanya per desmuntar rumors xenòfobs i discursos d'odi que alimenten la campanya electoral del #23J. #Això va de Drets Humans #De què tenim por?
Amb lemes com “Això va de Drets Humans” o “De què tenim por?”, cares mediàtiques i de veïnes desmenteixen estereotips sobre els efectes o conseqüències de l’arribada de persones migrades a l’estat espanyol. Concretament, s’ha comptat amb les col·laboracions del món actoral, com Laia Manzanares, Joana Vilapuig i Iñaki Mir; del món del periodisme, com Jordi Évole i Elidenda Colell; i del moviment veïnal – com Júlia Portal i Rocío Laguna- i social, com Francesc Mateu, director del Fòrum de Síndics Locals.
La campanya aporta també dades i reivindica la necessitat d’augmentar la inversió pública de les administracions per tal de garantir els drets socials i millorar la qualitat de vida de les persones, vinguin, d’on vinguin.
XIFRES QUE DESMUNTEN RUMORS
La campanya apunta a rumors despectius sobre la població migrada i els rebat amb xifres d’organismes experts i fonts acreditades que desmenteixen qüestions en relació al treball, la salut o la convivència. Alhora, articula un relat en positiu del fenomen migratori i argumenta l’assignació dels ajuts en clau d’equitat i justícia social. Per exemple:
SOBRE EL TREBALL
La proporció entre població migrada total i la que treballa i està afiliada a la Seguretat Social és molt similar: representa un 10,8% del total de persones afiliades a la Seguretat Social i un 12% de la població total. Per tant, contribueixen al sistema i ho fan, a més, en sectors on la població autòctona ha deixat de fer-ho –hostaleria i restauració, construcció i, especialment, en l’àmbit de les cures– i en condicions de gran precarietat, amb salaris baixos i jornades interminables. De fet, les persones migrades aporten quasi el 10% a la Seguretat Social i reben menys de l’1% de les pensions, segons el sindicat de la UGT. (Xifres de 29 de gener 2021 de la Seguretat Social, https://bit.ly/44N4EGl i https://bit.ly/3DeJGVa).
SOBRE LA SALUT
Les persones d’origen migrant: Representen el 12% del total de població i només el 5% de la despesa sanitària. Van menys al metge que la població autòctona –21% ha anat almenys un cop als serveis d’atenció de salut primària davant el 58% de les persones amb nacionalitat espanyola–. Gasten menys en medicaments: 73 €/any en comparació als 374€/any de cost farmacèutic de la població autòctona. (Xifres de l’informe Inmigración y Estado de bienestar en España, de la Fundació ‘la Caixa’ i la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria)
SOBRE LA DESPESA SOCIAL
Només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials s’adrecen a la població migrada, davant el 93,2% que són atencions a persones de nacionalitat espanyola. L’estat espanyol destina només 1.907€ per càpita en despesa sanitària, davant els 2.298€ de mitjana dels països de la UE. La manca d’inversió crònica en el sistema de protecció social com el gran dèficit que cal abordar per assegurar una vida digna a tothom. Aquestes xifres contrasten amb el pressupost de defensa del 2022, que representa el 23,4% del total en comparació amb el 6,5% de les partides de sanitat el 6,1% d’educació i el 17% de protecció social. (Xifres de l’informe Inmigración y Estado de bienestar en España, de la Fundació ‘la Caixa’; de les dades oficials del Ministeri de Sanitat i de l’Informe 50 del Centre Delàs)
L’EMPADRONAMENT, UN FRONT COMÚ
Les entitats socials que promouen la campanya “#QueNoTenganyin” en el marc del 23-J van fer un front comú pel dret al padró en les passades eleccions municipals. Junt amb altres plataformes com el Fòrum de Síndics Locals o la Coordinadora Obrim Fronteres, van denunciar que molts ajuntaments no compleixen la llei a l’hora de facilitar l’empadronament a totes les persones que viuen als municipis catalans. El padró actua com a porta d’accés a altres drets bàsics com la salut, l’educació i l’atenció social. Amb l’actual campanya centrada en la població migrada per fer front als discursos d’odi, les entitats recorden que a Espanya viuen més de 500.000 persones migrades en situació administrativa irregular, en llimbs burocràtics degut a la Llei d’Estrangeria que els exclouen de tota despesa social mentre contribueixen a la societat i la riquesa del país.
